Ell terme municipal correspon, en part, a l'antiga demarcació històrica de les Franqueses del Vallès, que són mencionades al privilegi atorgat pel comte de Barcelona Berenguer Ramon I el 1025. El comte els reconeix la lliure possessió de propietats i béns mobles i els eximeix de tota jurisdicció que no sigui la del príncep. Inicialment la demarcació comprenia també Samalús, Granollers, Palou, l'Ametlla, la Garriga, la Roca i Santa Agnès de Malanyanes, però aquells llocs foren aviat alienats per la corona. Els pobles del terme municipal actual passaren a ser carrer de Barcelona el 1385. El 895 es troba citat un palau de Maserata, al territori anomenat Vallese, que segons Botet i Sisó pot identificar-se amb el poble de Marata. L'església romànica, dedicada a Santa Coloma, es troba documentada des de l'any 1077.
L'església de Santa Maria de Llerona (Laurona) és documentada el 990. Hi ha restes d'una antiga vil.la romana que es creu que podrien pertànyer a una part del territori de la Lauro monetal, lloc on s'encunyava moneda. L'àmbit geogràfic de l'antiga Lauro ibèrica incloïa, segons Josep Estrada, les valls del Congost, del Tenes, de la riera de Cànoves, l'alt Mogent, la mitjana i alta Tordera, i la vall inferior del Mogent. Aquesta demarcació tindria prou població i producció agrícola per a tenir moneda pròpia.
El terme Corrone és esmentat el 984. L'any 989 és citat el lloc Corrone Subteriore (Corró d'Avall) i el 1008 el de Corrone Superiore (Corró d'Amunt). L'església de Corró d'Amunt, dedicada a Sant Mamet, és romànica, encara que ha sofert diverses reconstruccions. L'antiga església de Corró d'Avall, dedicada a Santa Eulàlia, també romànica (consagrada el 1104) fou cremada durant la guerra civil i enderrocada posteriorment. L'església actual és del 1954.
D’altra banda, el mestre i historiador Ramon Turón ha donat a conèixer darrerament, després d’anys d’investigacions, que a Llerona uns avantpassats nostres van habitar temporalment les terrasses del riu Congost, al paleolític inferior, fa més de mig milió d’anys. Turón es basa en les troballes que ha anat fent prop de la masia de Can Màrgens, a la vora dreta del riu Congost, de diversos instruments lítics fets en quars i conglomerats. Es tracta, fins ara, de la troballa més antiga de la presència humana al Vallès Oriental.