|
|
 |
 |
|
|
|
El terme municipal correspon,
en part, a l'antiga demarcació històrica de
les Franqueses del Vallès, que són mencionades
al privilegi atorgat pel comte de Barcelona Berenguer Ramon
I el 1025. El comte els reconeix la lliure possessió
de propietats i béns mobles i els eximeix de tota jurisdicció
que no sigui la del príncep. Inicialment la demarcació
comprenia també Samalús, Granollers, Palou,
l'Ametlla, la Garriga, la Roca i Santa Agnès de Malanyanes,
però aquells llocs foren aviat alienats per la corona.
Els pobles del terme municipal actual passaren a ser carrer
de Barcelona el 1385. El 895 es troba citat un palau de Maserata,
al territori anomenat Vallese, que segons Botet i Sisó
pot identificar-se amb el poble de Marata. L'església
romànica, dedicada a Santa Coloma, es troba documentada
des de l'any 1077.
L'església de Santa Maria de Llerona (Laurona) és
documentada el 990. Hi ha restes d'una antiga vil.la romana
que es creu que podrien pertànyer a una part del territori
de la Lauro monetal, lloc on s'encunyava moneda. L'àmbit
geogràfic de l'antiga Lauro ibèrica incloïa,
segons Josep Estrada, les valls del Congost, del Tenes, de
la riera de Cànoves, l'alt Mogent, la mitjana i alta
Tordera, i la vall inferior del Mogent. Aquesta demarcació
tindria prou població i producció agrícola
per a tenir moneda pròpia.
El terme Corrone és esmentat el 984. L'any 989 és
citat el lloc Corrone Subteriore (Corró d'Avall) i
el 1008 el de Corrone Superiore (Corró d'Amunt). L'església
de Corró d'Amunt, dedicada a Sant Mamet, és
romànica, encara que ha sofert diverses reconstruccions.
L'antiga església de Corró d'Avall, dedicada
a Santa Eulàlia, també romànica (consagrada
el 1104) fou cremada durant la guerra civil i enderrocada
posteriorment. L'església actual és del 1954.
D’altra banda, el mestre i historiador Ramon Turón
ha donat a conèixer darrerament, després d’anys
d’investigacions, que a Llerona uns avantpassats nostres
van habitar temporalment les terrasses del riu Congost, al
paleolític inferior, fa més de mig milió
d’anys. Turón es basa en les troballes que ha
anat fent prop de la masia de Can Màrgens, a la vora
dreta del riu Congost, de diversos instruments lítics
fets en quars i conglomerats. Es tracta, fins ara, de la troballa
més antiga de la presència humana al Vallès
Oriental.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
