 |
|
 |
La
ruta verda |
|
|
Què
és?
La ruta verda de les Franqueses del Vallès (PR-C142)
és un recorregut de 16 km de longitud on hi ha
senyalitzades verticalment (amb suports de fusta i plaques
metàl·liques) totes les masies franquesines,
així com les esglésies, l’edifici
consistorial i la torre de Seva, com a elements turístics.
El projecte, una col·laboració de l’Ajuntament
de les Franqueses i de l’Oficina Tècnica
de Turisme de la Diputació de Barcelona, es va
fer realitat en dues fases, la primera l’any 1997
i la segona es va acabar a mitjans del 2002. |
|
|
|
|
|
|
Recorregut
Podeu iniciar la ruta verda de les Franqueses del Vallès
des de qualsevol dels pobles del municipi, ja que és
un itinerari tancat de 16 km, apte per fer a peu, amb bicicleta
o a cavall.
Us recomanem començar l’itinerari a l’estació
de tren de Corró d’Avall. Per la carretera de
Ribes cap al nord, arribareu a la plaça de l’Ajuntament,
un notable edifici modernista. De camí cap al cementiri,
abandonarem el nucli urbà. La ruta s’enfila a
poc a poc cap al turó de les Mentides, des d’on
podreu gaudir d’una àmplia i vistosa panoràmica.
Poc després trobareu un camí asfaltat, que podeu
seguir uns 400 metres cap a l’esquerra i visitar el
conjunt parroquial de Llerona. L’itinerari, però,
segueix a la dreta uns 30 metres pel camí asfaltat
i després puja al turó de la Il·lusió.
A 700 metres trobareu ca l’Aimeric. El camí carener
dels boscos de ca l’Aimeric i can Cot us portarà
cap a can Blanxart i poc després fins a l’església
de Corró d’Amunt, on segurament us sentireu convidats
a fer-hi una parada, aprofitant que sou a l’extrem septentrional
del recorregut.
De tornada, a 200 metres, travessareu la riera de Carbonell.
El camí segueix cap a can Suquet, can Diego, can Marí
i can Vall Gros, en un tram d’1,5 km en el qual passareu
per una zona humida i agraïda. Al campdamunt d’una
forta pujada, us podeu desviar a l’esquerra si voleu
enllaçar amb les rutes de Cardedeu. No obstant això,
l’itinerari segueix a la dreta pel costat de can Cassà
de la Serra, des d’on tornareu a contemplar una bona
panoràmica abans d’entrar al bosc de can Ramis,
des de la sortida del qual podeu accedir a l’església
de Marata si us desvieu uns 200 metres cap a ponent. La ruta
continua carena avall per la serra del cementiri de Marata.
Més endavant baixa fins a la via del tren, pel costat
de la qual arribareu a la zona esportiva municipal. De nou
dins el nucli urbà de Corró d’Avall passareu
pel costat de l’església i arribareu un altre
cop a l’estació de tren pel costat oposat.
VEURE RUTA |
|
|
|
|
|
|
Rutes
per visitar el patrimoni arquitectònic i els
arbres d'interès |
|
|
La primera
ruta pren com a eix vertebrador la carretera de
Barcelona a Puigcerdà, sortint de l’actual
Escola Municipal de Música Claudi Arimany i antic
escorxador de Corró d’Avall. A partir de
la carretera es proposen diferents incursions en el territori
a través de carrers, carreteres i camins, i es
completa el recorregut en arribar a la capella de Sant
Iscle i Santa Victòria de Llerona. Aquesta recorregut
permetrà conèixer la zona de major creixement
i transformació de les Franqueses i apreciar els
elements patrimonials més variats, des del modernisme
i eclecticisme de finals del segle XIX fins a testimonis
d’època romana conservats a la parròquia
de Llerona.
Plànol
de la ruta dels edificis d'interès (format PDF)
Relació
de cases d'interès (format PDF)
La segona ruta s’estructra a banda i banda de
la carretera de Cànoves com a eix central. Sortint
de Can Ganduxer, enfila la carretera en direcció nord
fins a arribar a can Mateuet de Corró d’Amunt.
Aquesta segona ruta incorpora el passeig més verd,
per la zona agrícola de les Franqueses, on es conserven
brillants testimonis de l’arquitectura rural catalana,
amb destacades masies de gran riquesa ornamental.
Les dues rutes es poden complementar amb el llibre Arbres
d’especial interès de les Franqueses.
És recomanable i serà gratificant per al
viatger aprofitar el camí per observar tant el
patrimoni arquitectònic com el natural.
Plànol
de la ruta dels arbres d'interès (format PDF)
|
|
|
|
|
|
|
El
meridià verd |
|
|
Què
és?
El meridià, anomenat Verd, de Dunkerque (França)
a Barcelona, correspon al meridià 0º de la cartografia
francesa, que coincideix amb el meridià de longitud
2º 20’15’’.331 sobre l’el·lipsoide
ED50 que s’utilitza a Catalunya.
En antics
règims França no disposava de cap unitat de
temps i espai d’ús comú, cada ciutat vivia
a un ritme local i un horari particular en funció de
la situació del sol. Del 1790 al 1798, els astrònoms
Delambre i Méchain, van intentar d’establir una
mida universal per tal d’unificar les mesures utilitzades
fins al moment i proposar al món una unitat de referència
universal. A finals de juny de 1792, van començar una
gran tasca, recorrent i mesurant planes, turons i muntanyes
des de Dunkerke a Barcelona, amb la fi de determinar la 40
milionèsima part del meridià terrestre, mitjançant
triangulacions successives i mesures preses des de punts elevats:
cims, torres i campanars, van establir la unitat del sistema
mètric que hauria de traspassar fronteres i segles
fins arribar als nostres dies. N’obstant, la complicada
època que va viure França sota la Revolució
Francesa va aturar els progressos dels astrònoms, que
van ser fins i tot empresonats i desproveïts de recursos
i materials, fet que va retardar el seu resultat 7 anys més.
Per la mesura que van establir, o cadena de triangulació
orientada seguint el meridià, van utilitzar només
els dos punts de referència de Melun i Perpinyà,
comprovada actualment per les set estacions astronòmiques
de: Dunkerke, París, Evaux, Carcassona, Perpinyà,
Montjouy i Barcelona. Delambre i Méchain, van presentar
el resultat dels seus treballs l’any 1799, i cap al
1810 van oferir a l’emperador tres volums amb les Bases
del Sistema Mètric Decimal, que es va instaurar com
a mesura oficial al 1840. El govern francès va implantar
al 1891 com horari oficial al país, l’hora, determinada
a partir del meridià de París. Al 1911, França
es va adequar a l’hora de Greenwich, després
d’haver retardat 9 minuts i 21 segons, l’hora
del meridià de París, en total concordança
amb el sistema universal de fusió d’horaris.
L’any 2000, i per tal de commemorar la creació
i establiment de la mesura del metre, es van fer, sobre tot
a França, una sèrie d’actes commemoratius
de tot tipus, sent el més significatiu la plantada
de milers d’arbres al llarg d’aquesta línia
imaginària, anomenant-se per aquest fet: El meridià
verd.
|
|
|
|
El meridià
Verd a Catalunya:
Aquesta línia imaginària passa pels municipis
de les següents comarques: |
|
| Ripollès |
Setcases, Llanars, Vilallonga de Ter,
Camprodon i Sant Joan de les Abadesses. |
| Garrotxa |
Riudaura. |
| Osona |
Vidrà, Sant Pere de Torellò,
L'Esquirol, les Masies de Roda, Tavèrnoles, Folgueroles,
Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní
d'Osomort, Viladrau, Seva i el Brull. |
| Vallès Oriental |
Montseny, Tagamanent, Cànoves
i Samalús, les Franqueses, Cardedeu, la Roca
i Vilanova del Vallès. |
| Maresme |
Òrrius, Vilassar de Dalt, Premià
de Dalt, Teià el Masnou. |
|
|
|
|
El
meridià verd a les Franqueses:
El meridià verd està senyalitzat mitjançant
unes fites de camí amb una fletxa que mira cap
amunt. A l’itinerari per les Franqueses, se’n
poden trobar dotze.
El recorregut del meridià verd al nostre municipi
ve de la urbantizació de ca l’Esmandia
de Cànoves i entra pel camí de ca l’Etmetllera,
a Corró d’Amunt. Just al trencall de can
Bassó hi ha la primera fita. L’itinerari
continua pel camí de l’Ametllatà
fins al camí de can Carbonell. Aquest arriba
fins al de can Jo, camí que ja no deixarem fins
al trencall que hi ha al camí de ca l’Anton,
que és el final del recorregut del meridià
verd al seu pas per les Franqueses del Vallès.
VEURE RUTA
|
|
|
|
|
